Gripau d'esperons

La distribució del gripau d’esperons queda pràcticament restringida a la zona mediterrània de la Península Ibèrica, endinsant-se per la costa sud-est de França fins els contraforts dels Alps Marítims i apareixent de forma aïllada a la costa atlàntica francesa. El gripau d’esperons viu en zones de substrat sorrenc o no compactat que permeti enterrar-se sense dificultats. Es reprodueix tant en ambients naturals com artificials, i tant permanents com temporanis. En ambients temporanis però, el seu desenvolupament larvari perllongat, més que altres anurs que també s’hi reprodueixen, fa que hi hagi mortalitats importants de capgrossos en períodes d’inundació curts o en assecatges sobtats.

La seva coloració dorsal és variable, blanquinosa, groguenca, grisenca, verdosa o bruna, sovint amb presència de taques brunes o verdoses més fosques. Ventralment presenta tons blanquinosos, groguencs o grisencs, a vegades amb taques fosques. Aquest gripau té una aparença robusta i és de talla mitjana. La longitud total màxima se situa entre 119 i 125 mil·límetres -en tres femelles recollides a la província de Sevilla-, tot i que generalment presenten talles inferiors, essent les femelles més grans que els mascles. El cap és més ample que llarg, amb ulls grans que sobresurten. La pell la tenen llisa i brillant.

Aquest amfibi s’alimenta d’una àmplia varietat d’invertebrats que inclou anèl·lids, gasteròpodes, ortòpters i coleòpters. Els individus de grans dimensions poden capturar, inclús, petits amfibis.

A Catalunya és una espècie extremadament rara a la zona, amb una única població coneguda, molt localitzada i reduïda, en una zona de sorres fluvials a l’entorn del riu Ter a Salt, just a la zona de confluència amb el riu Llémena. Aquesta situació limita molt la recuperació de l’espècie.