Realitzem una plantació de plantes aquàtiques en 4 de les noves basses temporànies de les Deveses d’en Bru per dificultar la colonització de flora exòtica invasora

Les basses tenen profunditats, superfícies i formes variades. Per millorar-ne la capacitat de retenció i evitar la pèrdua immediata de l’aigua per filtració, es va formar una capa de terres argiloses compactades a tota la superfície de les basses. L’entorn, però, de les Deveses d’en Bru té una notable presència d’espècies herbàcies exòtiques invasores, com Bidens frondosa o Erigeron annurus, que ràpidament podien colonitzar-les. Per això s’ha procedit a introduir-hi vegetació autòctona i amb una alta densitat de marc de plantació que amb poc temps hi pugui donar un alt recobriment proper a saturar-ne la comunitat vegetal, i així, fer-hi més difícil la colonització per part de les exòtiques invasores. Amb les pluges d’aquesta primavera les basses presenten un bon nivell d’inundació i, ja s’hi ha detectat la presència de capgrossos.

Les actuacions d’aquest 2025 s’han desenvolupat en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo que té un conveni de col·laboració amb el Consorci del Ter de quatre anys, 2024-2027, per al foment de la conservació de la biodiversitat a la conca del riu Ter. La plantació s’ha realitzat a les quatre basses més grans, on s’hi ha aportat una cobertura de 3 centímetres d’un substrat de plantació estructurat amb grava. En aquest substrat, i sense perforar l’argila compactada, s’hi ha plantat espècies helòfites pròpies d’indrets temporalment inundats i geogràficament escaients: Carex vulpina, Cyperus fuscus, Cyperus longus, Epilobium hirsutum, Equisetum ramosissimum, Juncus articulatus, Juncus bufonius, Juncus inflexus, Lycopus europaeus, Lythrum salicaria, Mentha cervina, Mentha suaveolens, Saponaria officinalis, Scirpus holoschoenus, Polygonum spp., Chara spp., Alisma plantago aquàtica, Potamogeton pectinatus rel nual, Mentha aquatica, Iris pseudacorus, Eleocharis palustres, Juncus subnodulosus, Lysimachia vulgaris, Ranunculus repens, Samolus valerandi, Scirpus maritimus i Veronica beccabunga.

D’altra banda, a la vora esquerra del camí d’accés hi havia tres bassals temporals que estaven coberts sobretot de Cynodon dactylon; i també força peus de Cyperus eragrostis. Aquests s’han eliminat, i s’hi ha plantat alguns exemplars d’espècies pròpies de bassals temporals com aquests.

Les basses temporals són essencials per a la conservació de la biodiversitat, especialment pel que fa a amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques; fins i tot també per a mamífers i ocells aquàtics que les necessiten com una part del complex mosaic de zones humides que utilitzen. A banda de ser punts clau per a la conservació de la biodiversitat, constitueixen corredors ecològics que incrementen la connectivitat entre altres hàbitats d’aigua dolça.