Els fons europeus rebuts, la meitat del cost del projecte –823.705,15 euros-, han permès millorar els boscos de ribera a través de treballs forestals, control d’espècies invasores i reforestacions. També s’han recuperat zones d’inundació temporal i s’ha ordenat l’ús públic. Pel que fa als treballs forestals s’han potenciat les espècies autòctones pròpies dels ambients fluvials i adaptades a la dinàmica fluvial, actuant en més de 75 hectàrees. Bona part dels esforços s’han destinat a efectuar controls d’espècies exòtiques invasores; s’ha treballat amb el negundo (Acer negundo), l’ailant (Ailanthus altissima), la canya (Arundo donax), la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), la troana (Ligustrum japonicum) i altres espècies com el bambú. També per a la millora d’aquests boscos s’han efectuat plantacions d’espècies autòctones de ribera com són el vern (Alnus glutinosa), el freixe (Fraxinus angustifolia), l’arbre blanc o l’àlber (Populus alba), el salze (Salix alba), l’om (Ulmus minor) i el saüc (Sambucus nigra). Aquestes plantacions s’han realitzat a través de material forestal de reproducció que es va recol•lectar en zones properes autoritzades al riu Ter i que va permetre obtenir planter autòcton que garanteix una millor adaptabilitat i supervivència. En el projecte també s’han millorat altres hàbitats com alzinars, pinedes i prats secs. Respecte a les basses temporànies s’han recuperat sis zones humides en antics braços del riu Ter amb una grandària mitjana de 1375 metres quadrats i amb una superfície total de 0,28 hectàrees. S’han creat tres basses a Salt, dues de les quals depenen de l’aigua del canal de la Massana. A l’Illa d’Avall de Jafre s’han creat tres basses més. Són ambients especialment importants pels amfibis i molt rics en invertebrats aquàtics i plantes halòfites, així com un bon refugi pels ocells d’aiguamoll. Per compaginar les activitats d’ús públic s’han executat actuacions d’ordenació d’accessos i s’ha limitat l’accés rodat. També, quan ha calgut s’han instal•lat barreres i pedres per dissuadir-ne l’accés motoritzat. A més s’han creat dos itineraris de descoberta del patrimoni natural, a l’Illa de la Pilastra i a l’Illa d’Avall. El de l’Illa de la Pilastra té un recorregut d’un quilòmetre i incorpora un aguait per a l’observació de la fauna fluvial. El de l’Illa d’Avall fa 1,65 quilòmetres i recorre alguns dels espais més singulars de l’indret.Cal destacar que gràcies al projecte Riparia-Ter s’ha arribat al compromís de declarar l’Illa de la Pilastra refugi de fauna salvatge, fet que impedirà la cacera al seu interior. També, en un dels mostreigs d’amfibis portats a terme, s’ha realitzat el primer registre d’aranya (Dolomedes plantarius) de la Península Ibèrica a les Deveses de Salt. Es tracta d’una gran aranya que pot arribar en les femelles adultes als 22 mil•límetres. Es va detectar des de l’Associació el Blauet, el febrer de l’any passat, que en van trobar quatre individus en un estany permanent a les Deveses de Salt. Riparia-Ter també ha permès conscienciar a la població de la importància del bosc de ribera. Durant els quatre anys del projecte s’ha editat material i s’ha elaborat una exposició BiodiversiTER que s’ha pogut visitar en 27 municipis de la conca del Ter realitzant un total de 77 visites guiades en les quals hi han participat més de 1.600 persones. A més s’han organitzat xerrades, visites als espais i plantacions d’arbres amb escolars amb la participació de més de 1.400 persones.