Central de Vilallonga

Edifici de planta rectangular, de 13,50 m d'amplada per 33 m de llargada. Està format per dos cossos: una nau, on hi ha les turbines, i la capçalera, de dues plantes, on hi ha una sala de juntes, el taller i els transformadors. Al seu interior hi ha tres turbines del tipus Pelton, una del 1994, propietat de RELSA (Barcelona), d'una potència de 900 kW cadascuna. A les façanes laterals hi ha quatre finestrals, i a la façana principal, una porta d'accés i un finestral. La central està construïda amb pedra de riu carejada. La teulada són cabirons de fusta i, per sobre, lloses d'uralita. El paisatge exterior està dominat per camps i a la part posterior ja hi ha la muntanya. El canal de desguàs portava l'aigua al molí d'Aranyó, avui inexistent, i només és destacable per la seva bellesa el salt d'aigua pel sobreeixidor que es pot veure, sortint de Vilallonga en direcció a Setcases. Dins la finca de la Hidroelèctrica hi ha un passeig arbrat, no gens cuidat, amb un boix grèvol que té els seus anys, un brollador i l'edifici, fet de pedra de la muntanya, on tenien l'habitatge l'amo, l'encarregat i els treballadors, avui habitatges de segona residència per a treballadors de l'empresa.

Altres denominacions:
Central Brutau-2

Observacions:
El seu interior és un autèntic museu, amb l'existència d'un telèfon, de la marca L. M. Ericsson & Cia. Stockholm, que servia per comunicar la central amb la reixa, el taller on es feien reparacions, que encara presenta embarrats, i l'antic quadre de control de les turbines, d'estil modernista, fet de marbre i fusta. Construït per la casa Frène Agazzi y Cía. Sabadell, s'hi accedeix per dues escales laterals de ferro forjat de gran bellesa plàstica. El canal de desguàs, que passa pel nucli de Vilallonga, està integrat en el paisatge urbà i en part monumentalitzat.

Dades històriques:
Jaume Brutau i Manent, gerent de la societat Sucesores de B. Brutau, a la tardor del 1907 va demanar autorització per instal·lar una línia de transport d'energia elèctrica des de la central de Vilallonga fins a la fàbrica que tenia establerta a Sant Jaume de Llierca. L'extensió de la línia era de 32,469 m i la tensió elèctrica de transport seria de 25.000 volts. L'11 de novembre de 1911 es va començar a donar llum a Vilallonga i a altres poblacions. El 1935 va passar a mans de la Hidroelèctrica de l'Empordà.

Cronologia:
1903-1909

Accés:
Fàcil. A la sortida del poble de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases, a la dreta de la carretera

Propietat : nom:
Hidroelèctrica de l'Empordà SLU

Usos : actual:
Produir energia elèctrica

Usos : Inicial:
Íd.

Estat de conservació : edifici : coberta:
Molt bo

Estat de conservació : edifici : estructura:
Molt bo

Estat de conservació : edifici : humitats:
Bo

Estat de conservació : entorn immediat:
Bo

Estat de conservació : entorn proper:
Molt bo

Protecció existent:
Cap

Protecció fisica existent:
Edifici tancat

Cartografia:
ICC. Vilallonga de Ter 256-4-1. E 1:5000