Molí de Bellcaire

Antic molí hidràulic fariner de petites dimensions als seus inicis, que amb diverses transformacions va esdevenir una farinera de notable producció que també es va utilitzar com a molí de sèmoles diferents. Les composicions de les arcades i voltes i la distribució general de la construcció el fan un edifici amb interès arquitectònic, amb la part nord-est de l'edifici (que seria la part de darrere) que és la més antiga. Es conserva la bassa i un safareig públic adossat al cos de l'edifici. El rec del Molí, provinent de la resclosa de Colomers, arriba davant del molí de Bellcaire i forma la bassa, que acumulava l'aigua necessària per mantenir una producció constant. En aquest punt, el rec té una amplada d'uns 5 m, i la bassa té unes dimensions de 8 x 10 m, amb uns 5 m de profunditat. Es conserva també el bagant que controlava el pas d'aigua del rec cap a la bassa, i que encara avui fa la funció pròpia d'estallador. De la central hidroelèctrica es conserva l'alternador (marca Siemens Schuncart). També es conserva la darrera turbina.

Altres denominacions:
Molí de l'Estany

Observacions:
Forma part del conjunt de molins que trobem al llarg del recorregut del rec del Molí, que neix a la resclosa de Colomers (molí de la Salvetat a Jafre, molí de Verges, molí de Bellcaire i molí del marquès de Dou a l'Escala). Es troba en bon estat de conservació, ja que bona part de l'edifici actualment és habitatge. Malgrat tot, caldria condicionar-ne la part posterior i, sobretot, la zona on hi ha el safareig. L'estructura actual que es conserva no és la primitiva construcció, ja que ha viscut diferents transformacions.

Dades històriques:
La construcció conservada avui va substituir i aprofitar l'antic molí hidràulic medieval que ja existia. A l'edifici hi trobem la inscripció de diferents dates de les renovacions que va tenir la construcció durant el segle XVII - 1747, 1760, 1780. El marquès de Ciutadilla, a inicis del segle XIX, implanta el molí hidràulic fariner seguint la tendència que a partir dels últims anys del segle XVIII va portar a un augment de l'aprofitament del rec amb la implantació de diferents molins. A principis del segle XX, com tants altres molins hidràulics catalans, es converteix en central hidroelèctrica, compartint així aquesta activitat amb la tradicional de molí fariner. Actualment, l'edifici ja no realitza cap d'aquestes dues funcions.

Cronologia:
Medieval - s. XVIII-XIX-XX

Accés:
Fàcil. Al nucli urbà, carrer del Molí, 12

Usos : actual:
Habitatge particular (en part).

Usos : Inicial:
Molí fariner.

Usos : Altres:
Central hidroelèctrica.

Estat de conservació : edifici : coberta:
Bo

Estat de conservació : edifici : estructura:
Bo

Estat de conservació : edifici : humitats:
Bo

Estat de conservació : entorn immediat:
Bo

Estat de conservació : entorn proper:
Molt bo

Protecció existent:
Cap

Protecció fisica existent:
Edifici tancat

Cartografia:
ICC. Bellcaire d'Empordà 296-7-5, E 1:5000