Fàbrica Marfà

La nau principal de la fàbrica té tres plantes, amb obertures d'arc rebaixat. A la primera planta es col·locava la matèria primera en una pentinadora i les fibres passaven posteriorment per un procés de regulació, que les deixava a punt per passar a les contínues de filar, situades a la segona planta. Aquestes màquines tenien un total de 12.000 fusos, que giraven a una velocitat de 12.000 rpm. A la 3a planta es passava el fil del fus al con, amb el format en què s'entregava al client. Actualment té una plantilla de 74 treballadors.

Observacions:
S'està actuant urbanísticament a l'entorn de la fàbrica (plaça Marfà), però a l'edifici encara no s'ha actuat.

Dades històriques:

La fàbrica Marfà és una de les últimes fàbriques d'Europa que ha tingut la mateixa activitat en el mateix edifici durant 180 anys. Aquesta llarga trajectòria, però, ha estat plena de vicissituds. La fàbrica es va instal·lar a l'antic municipi de Santa Eugènia de Ter (actualment un barri de Girona) per aprofitar la força motriu de la sèquia Monar. Durant el segle XIX va passar per diferents mans, incloent-hi les del francès Alexandre Lefebvre. Ja al segle XX, va ser adquirida per la família Marfà, uns industrials de Mataró. A finals dels anys setanta, la fàbrica va estar a punt de tancar perquè l'empresa propietària, industrial Mataró-Gerona, va decidir acollir-se al pla de reconversió del sector tèxtil cotoner per fer front als problemes econòmics que passava. El tancament es va poder aturar momentàniament gràcies a un acord a què es va arribar amb l'empresa tèxtil Santanderina. El compromís va ser fabricar per a ells 40 tones de filat, quantitat que cobria tres setmanes de fabricació, però se'n van acabar fabricant 1.000 tones, la qual cosa va permetre a la fàbrica funcionar durant dos anys en una economia de subsistència. El 1979 els socis de tèxtil Santanderina van crear la societat Gerona Textil, SA, que es va fer càrrec de la fàbrica. Des d'aleshores, el creixement de l'empresa ha estat sostingut: es va passar d'unes vendes de 75 milions de pessetes a finals del 1982 als 3.800 milions amb què va tancar l'exercici del 1999. Aquest creixement va ser possible gràcies a l'adquisició del 50% del capital de Figir, SA, de Gironella, i a l'absorció, l'any 1991, del seu gran competidor, el grup Esteva, propietari de quatre filatures a diferents pobles del Berguedà. A partir d'aquell moment, Gerona Textil va passar a tenir una activitat més comercial que industrial, ja que la producció de la fàbrica de Santa Eugènia només representava un 20% de la facturació global. En els últims anys també hi va haver un canvi total de productes. En la dècada dels vuitanta es va substituir tota la maquinària i es va passar del polièster i cotó a les fibres artificials i sintètiques de colors, sempre dins el procés cotoner. Posteriorment es van incorporar a la carta de productes els filats per a teler de calada, amb barreges de fibres naturals i sintètiques, que permetien obtenir fils de més valor afegit. Malgrat tot, la fàbrica va tancar el 2000, i l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Girona, que té previst convertir-lo en el centre cultural de Santa Eugènia. Les obres, però, encara no han començat.

Accés:
Fàcil. Al barri de Santa Eugènia, carrer Baix, 2

Propietat : nom:
Ajuntament de Girona

Propietat : adreça:
Plaça del Vi, 1. 17001 Girona

Propietat : telèfon:
972 41 90 00

Usos : actual:
Abandonada. Centre cultural en projecte

Usos : Inicial:
Fàbrica tèxtil

Estat de conservació : edifici : coberta:
Dolent

Estat de conservació : edifici : estructura:
Bo

Estat de conservació : edifici : humitats:
Dolent

Estat de conservació : entorn immediat:
Dolent

Estat de conservació : entorn proper:
Bo

Protecció existent:
Cap

Protecció fisica existent:
Edifici tancat.

Cartografia:
ICC. Salt. 333-8-2, E 1:5000