Fàbrica del Roig

Instal·lació formada per dos cossos d'edifici en forma de creu llatina. La seva construcció és fruit de diversos períodes històrics. La part més antiga és la capçalera, també feta en etapes, on predominen unes grans obertures amb arc rebaixat i emmarcades amb maó vist i una coberta de teula àrab a dos vents. La nau de la fàbrica presenta diversos nivells de teulada, la qual és d'uralita, cosa que desvirtua el conjunt. A la façana que dóna al riu s'hi pot llegir: SA Peinaje e Hilatura de Lana. Casa Central en Tarrasa. L' antiga fàbrica, de planta semisoterrani i tres pisos, està construïda amb parets de pedra vista; a l'interior hi trobem columnes de ferro colat a cada planta, formant crugies, i l'última planta està acabada amb una armadura. Antigament, la fàbrica havia fet funcionar dues turbines, però actualment en fa funcionar una, del model Kaplan, amb una potència de 530 kW. La central s'anomena Catalina perquè es va posar en funcionament la diada de Santa Caterina.

Altres denominacions:
Fàbrica de la SAPHIL o de la colònia Santa Maria

Observacions:
La fàbrica presenta dos tipus d'entorns en funció de la perspectiva des d'on la mirem; per la cara que dóna al riu hi ha parterres amb gespa i arbres molt ben cuidats, però els vessants exteriors sud i est estan força deixats i la vegetació silvestre hi predomina. Per darrere la fàbrica passa la línia fèrria, on hi ha una caseta, i el camí, que s'ha de recuperar i promocionar, que anava de Ripoll a Llaers, i passa per la Corba. El camí passa per sota la fàbrica, en un petit túnel d'uns 25 m de llargada i una amplada de 3,5 m. Una il·luminació nocturna indirecta incideix sobre la façana de la fàbrica que dóna al riu i sobre la xemeneia, de secció quadrada, fet molt positiu per ressaltar aquests dos elements arquitectònics.

Dades històriques:
El 1903 la societat Ramon Bach, Germans, constituïda el 3 d'agost de 1899, es va instal·lar a la fàbrica propietat de Bonaventura Grasés. El 1920 la colònia i el salt són adquirits per l'empresa Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana (SAPHIL), amb seu a Terrassa. El 1945 hi havia 13.032 fusos de filar. La fàbrica va tancar a finals dels anys vuitanta i va passar després a Fil Genesis, SA, que manté l'activitat. A la façana del cos més antic s'hi pot llegir en lletres vermelles: Fábrica y colonia de Santa María.

Cronologia:
Finals del s. XIX - s. XX

Accés:
Fàcil. S'hi accedeix des del pont de la colònia Santa Maria, ctra. C-17, km 91,500.

Propietat : nom:
Fil Genesis, SA

Usos : actual:
Fàbrica tèxtil

Usos : Inicial:
Íd.

Estat de conservació : edifici : coberta:
Molt bo

Estat de conservació : edifici : estructura:
Molt bo

Estat de conservació : entorn immediat:
Bo

Estat de conservació : entorn proper:
Bo

Protecció existent:
Cap

Protecció fisica existent:
Edifici tancat

Cartografia:
ICC. Colònia Santa Maria 256-2-8. E 1:5000