En les finques en custòdia gestionades pel Consorci del Ter hi ha presència de fins a 9 espècies d’amfibis diferents

En l’últim any, entre la tardor de 2022 i la de 2023, el Consorci del Ter ha portat a terme un seguiment de les poblacions d’amfibis en diferents zones de l’espai xarxa Natura 2000 «Riberes del Baix Ter», entre Sant Julià del Llor i Bonmatí i Jafre; paral·lelament també s’ha fet seguiment en altres finques en custòdia fluvial al Ter a Ripoll i Torelló. S’ha posat especial atenció als espais en custòdia de l’organisme. També s’han prospectat 2 localitats sense custòdia molt interessants pels amfibis, com són La Farga, a Bescanó, i la Safa, a Sant Julià de Ramis. El seguiment s’ha fet en el marc del projecte "Actuacions de conservació de fauna fluvial amenaçada al Baix Ter 2022-2023" de la convocatòria de subvencions per al desenvolupament d’actuacions de conservació del patrimoni natural per a Consorcis gestors d’espais d’interès natural de la Diputació de Girona. L’estudi l’ha portat a terme l’empresa Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic.

Els amfibis són el grup de vertebrats més amenaçats a escala global per diverses causes. La destrucció i la fragmentació d’hàbitats és una de les principals causes del seu declivi, així com les espècies invasores, la contaminació i els atropellaments, entre d’altres problemàtiques. A Catalunya aquest grup animal utilitza punts d’aigua de diferents tipologies per reproduir-se. Entre aquests tipus es troben els hàbitats aquàtics associats a rius permanents com el Ter: basses i aiguamolls de diferents superfície i fondàries situats a les ribes.

El seguiment ha tingut en compte tant els individus adults com les larves; detectant en el conjunt de les 10 localitats mostrejades durant els anys 2022-20223 una riquesa de fins a 9 espècies d’amfibis, 7 anurs i 2 urodels, de les 13 que es podrien arribar a trobar. El seguiment s’ha portat a terme fent una adaptació per a herpetòlegs experts de la metodologia utilitzada pel nou Seguiment d’Amfibis Comuns de Catalunya (SACC). Segons aquesta metodologia s’han enregistrat tres tipologies d’observacions: acústiques (fent censos de raucs d’anurs), visuals (buscant individus activament per dins i per l’entorn proper dels punts d’aigua) i amb salabre (on es capturen larves i urodels amb salabre). Es complementa aquesta metodologia fent transsectes a cada localitat. El seguiment ha estat en 42 punts de mostreig i 16 transsectes.

El gripau comú ha estat l’espècie detectada a més localitats, trobant-se a 9 de les 10 localitats mostrejades. El tòtil, la granota pintada (sp. exòtica) i la granota verda s’han localitzat a un 80% de les localitats, seguits de la salamandra, que s’ha detectat a 6 de les 10 localitats. Pel que fa la riquesa de tota l’àrea d’estudi, a la meitat de finques en custòdia s’han detectat un mínim de 6 espècies d’amfibis. Per contra, la sorpresa negativa ha estat la finca en custòdia de Matabosc a Torelló on només s’ha fet l’observació acústica d’un tòtil. Probablement la connectivitat gairebé nul·la de l’espai amb altres espais naturals i l’excés de depredadors, tant aus aquàtiques autòctones com peixos i crancs exòtics, ha fet desaparèixer gairebé completament els amfibis a la zona. L’espai en custòdia on s’han observat més espècies ha estat les riberes del Ter entre Sant Gregori i Bescanó, amb 7 espècies. De totes les espècies detectades en conjunt, les menys ubiques han estat el gripau corredor, la reineta i el tritó palmat; aquest últim només observat a Bescanó. La granota roja, espècie típicament eurosiberiana, únicament s’ha detectat a la finca El Roig.