L’Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Girona i el Consorci del Ter milloren el rec de l’Estany de Verges per garantir la seva funció com a refugi de fauna fluvial

La Diputació de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i el Consorci del Ter han presentat els treballs de conservació i manteniment del rec de l’Estany de Verges, que ja han finalitzat, per garantir la seva funció com a refugi d’espècies de fauna fluvial.

L’objectiu ha estat doble: consolidar els marges del rec històric de l’Estany i potenciar la seva funció com a connector ecològic a la plana del Baix Ter i entre els aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà.

A banda de la seva funció com a regadiu, la importància del rec de l’Estany rau en el fet que manté una làmina semipermanent d’aigua al llarg de l’any. Això el fa un connector ecològic i un hàbitat aquàtic òptim per a fauna d’interès: nàiades, amfibis, peixos, ocells i també per a la llúdriga.

Les successives avingudes van provocar que l’aigua s’hagués endut els marges del rec i que hagués guanyat terreny als horts adjacents i a la zona de servitud. En aquest sentit, presentava un estat de conservació deficient.

Actuacions

Els treballs s’han executat en uns 165 metres lineals prop de la trama urbana i han consistit en una prospecció prèvia per cercar nàiades autòctones (espècies protegides a Catalunya), en el desmuntatge de les instal·lacions provisionals dels hortolans fetes d’uralita (amiant), en la desbrossada manual per accedir a la zona i en la consolidació dels marges en un tram a l’entorn dels horts urbans.

Malgrat que no es van trobar exemplars vius de nàiades, s’hi va detectar la presència d’una altra espècie de bivalve, la Corbicula fluminea, més resistent a les alteracions hidrològiques de les masses d’aigua. En canvi, s’hi van trobar cinc exemplars morts de nàiades de l’espècie Unio mancus (espècie autòctona i protegida) i tres de Sinanodonta woodiana (espècie invasora).

La retirada de les plaques d’uralita la va dur a terme una empresa autoritzada per a la gestió de l’amiant. Es van retirar aproximadament uns 60 m² d’uralita que els hortolans utilitzaven com a estructures temporals per aguantar els talussos del rec. Al seu lloc s’ha consolidat i dignificat la secció del rec de l’Estany mitjançant gabions de ferro galvanitzat omplerts amb còdols.

El rec de l’Estany de Verges

El traçat actual del rec de l’Estany ressegueix el perímetre urbà del nucli de Verges després d’una primera zona d’hortes. Un cop travessa la carretera C-31 de Verges a Torroella de Montgrí rega camps de conreu propis de la plana empordanesa. El recorregut total és d’uns 3.100 metres.

El seu cabal prové principalment d’una derivació d’aigua del rec de Sentmenat al seu pas pel terme municipal de Verges. Una altra part prové de l’aigua d’escorrentia de la zona de la vall del mateix municipi.

Espècies de fauna associades al rec de l’Estany

Al rec de l’Estany, s’hi poden trobar nàiades (sobretot als trams finals), anguiles (Anguilla anguilla) i llúdrigues (Lutra lutra). Altres espècies de fauna vertebrada protegida, probablement presents, són el gripau comú (Bufo bufo), la reineta (Hyla meridionalis), la granota verda (Pelophilax perezi), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la serp d’aigua (Natrix maura), a més de nombroses espècies d’ocells.