El Consell de Govern del Consorci del Ter adjudica els treballs de creació de micro aiguamolls al riu Ter al seu pas per Flaçà en el marc del projecte europeu LIFE Potamo Fauna

Aquest hivern en el marc del projecte LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga” es crearan 12 basses (6 basses temporànies i 6 micro basses efímeres) a Flaçà, aigües avall de la ciutat de Girona, per tal de constituir un hàbitat adequat per als amfibis i rèptils. Les actuacions s’executen des del Consorci del Ter a l’espai xarxa Natura 2000 del Baix Ter, concretament al Lloc d’Importància Comunitària “Riberes del Baix Ter (ES5120011)”. El Consell de Govern de 3 de desembre de l’ens supramunicipal va adjudicar els treballs a l’empresa Germans Brunsó SL. Les obres començaran al gener.

L’objectiu és que aquestes micro basses serveixin per la recuperació directa de les poblacions de tortuga d’estany (Emys orbicularis) i la millora de les poblacions d’altres espècies d’herpetofauna d’interès europeu com són la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el tritó verd (Triturus marmoratus), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Bufo calamita) i la reineta (Hyla meridionalis). En el cas de la tortuga d’estany està previst que fins el 2017 s’alliberin un mínim de 150 exemplars. Aquest 2015 ja se n’han alliberat 60. I és que l’hivern passat, en el marc del mateix projecte ja es van crear 12 microbasses efímeres i 12 basses temporànies mediterrànies als termes municipals d’Anglès, Bescanó i Sant Gregori, aigües amunt de la ciutat de Girona. Totes elles són basses de menys de 50 metres quadrats i d’escassa profunditat, menys d’un metre.

La principal causa de regressió i fragmentació de les poblacions d’aquestes espècies es deu a la desaparició d’aquest tipus d’hàbitat, de basses temporànies mediterrànies, pel progressiu encaixament i consolidació del riu en un únic canal o braç fluvial cada vegada més estret i amb hàbitats majoritàriament d’aigües corrents. Per aquest motiu es considera essencial la recuperació de petites zones inundables de caràcter temporal associades a la dinàmica fluvial, però independents de la llera ordinària (d’aigües baixes). Les basses temporals mediterrànies són hàbitats semi aquàtics caracteritzats per l’alternança de fases seques i humides.

Hem de tenir en compte que al llarg del curs fluvial del riu Ter, anteriorment, existien nombrosos aiguamolls d’extensió variable compostos per zones d’inundació difosa en moments d’avinguda, a més de llacunes, temporals o permanents, sovint associades a antics llits del propi riu. A mesura que el riu ha anat perdent la seva dinàmica fluvial natural, fruit de les diverses obres hidràuliques realitzades al seu llit, molt especialment les grans preses situades al curs mitjà, i fruit també de la disminució progressiva dels cabals per la major detracció i consum d’aigua, aquests aiguamolls han anat desapareixent progressivament. El riu circula amb un sol braç i fa impossible la recuperació natural d’antics cursos i la formació de noves basses, així com la renovació del bosc de ribera.

Per aquest motius, s’han observat tendències regressives per nombroses espècies característiques del medi fluvial en tots els trams del Ter. Les causes d’aquesta regressió són múltiples, des de la persecució, explotació (caça i pesca) o recol·lecció directes, fins la introducció d’espècies d’animals exòtiques, passant per la disminució i degradació dels seus hàbitats.