Experts en conservació reclamen mesures urgents de control o eradicació de les espècies exòtiques de cranc de riu per garantir la preservació de l'espècie autòctona i dels ecosistemes aquàtics

El Comitè Científic i Grup de Treball de les Jornadas Espanyoles i Internacionals sobre Conservació del Cranc de Riu, celebrades a Olot (Girona), http://crayfishsymposiumlifepotamofauna.org, sota l'organització del Consorci de l'Estany i la Generalitat de Catalunya, i amb la participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) dins el projecte LIFE Potamo Fauna http://www.lifepotamofauna.org, destaca en les seves conclusions que, a la llum de les investigacions genètiques, ecològiques i històriques existents, el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) és una espècie autòctona de la Península Ibèrica que es troba greument amenaçada en tota la seva distribució i particularment en aquest territori, desmentint així les recents especulacions sobre el seu origen.

Les Jornades, que reunien entre el 21 i el 25 de setembre a tècnics especialistes de fauna aquàtica procedents de diferents comunitats autònomes ja científics nacionals i internacionals amb presència del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), han servit per anunciar, a més, importants descobriments. Entre aquests destaquen els estudis genètics de les poblacions ibèriques, per part del Departament de Genètica de la Universitat Complutense i en línia amb estudis previs del Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC (Pedraza-Lara et al., 2010), que revelen l'existència de clares estructures i diferències poblacionals i unitats de conservació que facilitaran l'orientació dels centres de cria, les accions dels plans de conservació i les mesures de gestió.

Actualment només aquelles comunitats autònomes que han pres mesures han aconseguit mantenir l'espècie, mentre que la inacció està portant a la seva regressió. 

L’afanomicosis continua activa

S'han identificat a més els factors que incideixen en la regressió del cranc de riu. Així, les noves tècniques d'identificació i genotipatge de la afanomicosis desenvolupades pel Departament de Micologia del Real Jardín Botánico del CSIC, han permès constatar que la afanomicosi segueix activa com a conseqüència que les espècies invasores com els crancs americans: el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus ) i el cranc vermell (Procambarus clarkii), i el cranc dels canals (Orconectes limosus), trobat recentment, són focus crònics de la malaltia.

La constant dispersió d'aquestes espècies invasores està ocasionant una ràpida pèrdua del seu hàbitat, ja de per si sotmès a l'alteració per activitats humanes. Per tant és urgent, per part de les administracions, l'aplicació de mètodes de control i/o eradicació d'aquestes espècies exòtiques invasores ja utilitzades en altres estats europeus com Itàlia, Gran Bretanya, Noruega o Suècia. Aquestes mesures han de tenir en compte especialment les actuacions de prevenció, detecció i actuació primerenca.

En relació, al control de les espècies invasores i l'ús de la pesca esportiva de crancs per a aquest fi, s'han presentat dades de comunitats autònomes com Castilla-la Mancha i Navarra, i de països europeus com Itàlia, Suècia o Finlàndia, que demostren que aquesta mesura no només no redueix les seves poblacions sinó que les augmenta i afavoreix la seva dispersió.

El Comitè Científic de les Jornades i el Symposium alerta que aquesta mesura representa una contradicció amb el marc normatiu de la Unió Europea per la seva relació directa amb la dispersió incontrolada de les espècies exòtiques invasores.

Veieu el document de las conclusions a l’enllaç:

http://crayfishsymposiumlifepotamofauna.org/index.php/jornadas/documentacion-y-descargas