Presa del Pasteral

La primera presa data d'un projecte iniciat el 1885 a l'indret del Plantadís, entre els termes municipals de la Cellera de Ter i Amer. Tenia una longitud de 154 m i una alçària de 20 m. En un principi tenia una potència instal·lada de 2.000 CV. De les set boques de les seves comportes, una era utilitzada per regar, una altra per desguassar i la resta havien de conduir l'aigua a través d'una sèquia en construcció de més d'un quilòmetre de longitud per poder alimentar les turbines de la factoria Burés. 1960: Hidroeléctrica de Cataluña, SA va arribar a un acord amb Josep Maria i Francesc Juncadella i Burés per augmentar en 6 metres la seva paret, que li permetien acumular 1.500 milions de litres d'aigua i produir 35 milions de kilowatts/hora. La presa actual té un mur de 34 m d'altura, una longitud de coronació de 150 m, un volum de presa de 26.000 m3 i un volum d'embassament de 2 hm3 amb una superfície d'embassament de 35 ha. Presa del tipus PG (mur de gravetat). El destí de l'aigua: energia, reg i abastiment. Alleugeriment per làmina lliure. Capacitat d'alleugeriment de 2.800 m3/s. Potència instal·lada de 9.000 CV. Actualment la seva funció primordial és actuar com a contraembassament dels salts de Sau i Susqueda, amb la finalitat de lliurar al Ter un cabal constant. Al marge dret del riu, i a tocar de la presa, s'hi va instal·lar el complex d'on surt la derivació per proveir d'aigua potable la ciutat de Barcelona i altres poblacions.

Altres denominacions:
El Pasteral-I

Observacions:
L'entorn immediat està força transformat per la presència de la mateixa presa i la central, així com dels dos ponts i les altres edificacions del nucli del Pasteral, però l'entorn proper és bo.

Dades històriques:
1779: projecte per construir una presa per regar el Plademont, on ja hi havia una resclosa, al pla de Canet del Pasteral. 1825: al pla de Canet, entre can Blanch i la Resclosa, es construeix una presa per regular l'aigua per regar. 1879: Antoni Salvadó i Safont, gerent de l'empresa Burés Hermanos, de Barcelona i Manresa -de la qual també era soci Frederic Homs- va arribar a Anglès per iniciar els estudis que li permetessin la creació d'un gran salt d'aigua. 1885: Salvadó, Homs i Burés, Manufacturas Burés, SA, edifiquen la presa per subministrar aigua i electricitat a la fàbrica tèxtil Burés d'Anglès. 1887: de les set boques de les seves comportes, una era utilitzada per a reg, una altra de desguàs i la resta havien de conduir l'aigua a través d'una sèquia en construcció de més d'un quilòmetre de longitud per poder alimentar les turbines de la factoria Burés. 1905: entra en funcionament la presa del Pasteral. 1908: es demana l'ampliació del salt de la presa. 1962: la presa va ser reformada per permetre el proveïment d'aigua potable a Barcelona. Reforma a càrrec de Juncadella i Burés, SA i Hidroeléctrica de Cataluña, SA. 1966: pla de regadiu des de la Cellera de Ter i fins al baix Ter, que preveu passar de les 4.600 ha a les 16.370 ha (increment d'11.770 ha).

Cronologia:
1905-1962

Accés:
Fàcil. Al costat de la carretera C-63, entre la Cellera i Amer.

Propietat : nom:
H. Pasteral, SA (Aigües Ter-Llobregat)

Usos : actual:
Captar aigua per al consum humà a gran escala i per al regadiu proper.

Usos : Inicial:
Captar aigua per al regadiu proper.

Estat de conservació : edifici : estructura:
Molt bo

Estat de conservació : edifici : humitats:
Bo

Estat de conservació : entorn immediat:
Bo

Estat de conservació : entorn proper:
Molt Bo

Protecció existent:
Cap

Protecció fisica existent:
Manteniment

Cartografia:
ICC. Lloret Salvatge 333-3-1, E 1:5000