Cartografia de l'aigua

El cabal i els aprofitaments de l’aigua

El cabal de l’aigua que transcorre pels rius varia al llarg del seu recorregut i és irregular també al llarg de l’any. En les manifestacions més extremes, els aiguats i les sequeres dels rius mediterranis són episodis naturals, que formen part del cicle vital del riu i, com a tal, els ecosistemes fluvials hi estan adaptats.

L’esforç de la societat actual per regular aquest cabal (a través d’embassaments, preses, rescloses), per tal de controlar el risc d’escassetat d’aigua i d’inundacions, ha alterat la dinàmica natural dels cabals circulants dels rius, com també ho ha fet una derivació o extracció excessiva del recurs. L’anàlisi de cabals i aprofitaments del riu Ter que aquí s’ofereix es fa des de l’òptica de les necessitats ecosistemàtiques del riu Ter (Diagnosi sobre els usos i la qualitat de l’aigua, 2000; Projecte Alba-Ter/Ave 1997-2001).

El cabal mitjà anual que circula al riu Ter augmenta progressivament a mesura que s’apropa a l’entrada dels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. A partir del sistema d’embassaments, el cabal circulant per la llera del riu serà regulat per aquest complex hidràulic. Així, el riu reprèn el seu recorregut amb menys cabal que abans de l’embassament de Sau (11 respecte a 17 m3/s), i és al llarg dels cursos mitjà-baix i baix del Ter que el riu recupera de nou el seu cabal mitjà fins a uns 27 m3/s estimats en arribar a la desembocadura. Aquesta recuperació del cabal del riu és possible per afluents d’entitat (riu Brugent, riera d’Osor, riera de Llémena, riu Onyar, riu Terri i riu Daró), que cedeixen les seves aigües al riu Ter aigües avall del complex hidràulic.

Altrament, els cabals mitjans mensuals del riu Ter, en relació amb el seu cabal mitjà anual, indiquen el comportament de cada mes i la variabilitat respecte a la resta. A grans trets, la distribució dels cabals circulants al llarg de l’any mostra una crescuda concentrada, bàsicament, entre els mesos d’abril i juliol causada per l’increment global d’aportacions al Ter durant la primavera.

Amb tot, s’observa que l’estació d’aforament de Girona enregistra uns cabals mensuals del Ter amb unes característiques particulars perquè bona part de l’any superen el cabal mitjà del riu. Aquesta particularitat del Ter, que es manté fins a la seva desembocadura, demostra la influència, per una banda, de l’efecte regulador dels embassaments i, per l’altra, de la repercussió de l’Onyar en unir-se al Ter i cedir-li els cabals màxims d’aigua a la tardor, com totes els altres  afluents del Ter de règim mediterrani.

Però el cabal del riu Ter també canvia segons l’aprofitament que en fan diferents usos socioeconòmics. A tot el riu Ter es tenen atorgades 120 concessions d’aprofitament d’aigües superficials, que en conjunt sumen un cabal de 508 m3/s, dels quals 120 m3/s són derivats pels embassaments de Sau i Susqueda (any 1998). Per tant, el cabal mitjà derivat per concessió és de 4 m3/s (3 m3/s si no es consideren els embassaments). Tanmateix, més que les mitjanes de cabal derivat, és especialment interessant fixar-se, per una banda, en la distribució dels usos d’aquests aprofitaments i, per l’altra, en la seva distribució geogràfica.

Primerament, s’observa que les concessions d’aigua per a un aprofitament hidroelèctric representen l’ús que fa la major derivació de cabal del riu Ter. Més de tres quartes parts de les aigües superficials derivades (83%) es destinen a la producció hidroelèctrica. Davant aquest predomini, l’aprofitament industrial se situa com a segon ús d’aigua, sense assolir la desena part del total del cabal derivat (8%).

Respecte a la distribució geogràfica de les concessions, es disposa d’un inventari i cartografia de 91 preses i rescloses que intercepten els rius Ter i Freser al llarg dels seus recorreguts. La identificació i localització d’aquestes infraestructures revelen que els aprofitaments d’aigües superficials, sigui quin sigui el seu ús o destí, es concentren en major densitat en els cursos alt i mitjà-alt del Ter. En concret, destaquen els transsectes del Ter i del Freser aigües amunt de Ripoll i, en el curs mitjà-alt, el transsecte del Ter fins a l’entrada de l’embassament de Sau.

Al riu Freser, la densitat de derivacions de cabal d’aigua arriba a ser d’una presa o resclosa per cada 1.090-1.280 metres entre les poblacions de Ribes de Freser i Ripoll. Al Ter, les densitats més elevades es detecten entre Ripoll i Roda de Ter, amb una mitjana d’un aprofitament per cada 740-1.300 metres i una derivació superior a 4,5 m3/s per quilòmetre de riu.

En definitiva, a les unitats territorials del curs alt i mitjà-alt, els rius Ter i Freser reben una intensa derivació dels seus cabals, principalment per a un ús hidroelèctric. La desviació de cabal circulant, malgrat no ser un aprofitament consumptiu, converteix uns quants transsectes fluvials en una sèrie de petits embassaments units, entre presa i presa, per un cabal que a l’època d’estiatge pot ser nul o insuficient per mantenir un bon estat ecològic del riu.

Aquest efecte negatiu de les preses i les rescloses per als rius Ter i Freser ha estat avaluat a través d’un estudi de cabals i de la interpretació de les imatges aèries dels estudis del 1993 i 1998 (ortofotomapes E: 1:5.000). Els trams del riu més crítics per mantenir un cabal ecològic adequat s’han detectat als termes municipals de Setcases, Ribes de Freser i Ripoll (curs alt), Santa Maria de Besora, les Llosses, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, les Masies de Voltregà i Manlleu (curs mitjà-alt), Sarrià de Ter (curs mitjà-baix) i Colomers (curs baix).

Una altra lectura del cabal del riu Ter té lloc en els episodis  d’aiguats deguts, sobretot, a les característiques climàtiques i orogràfiques de la conca. Les riuades de més magnitud daten del 1552, 1678, 1763, 1843 i, com a cap altra, del 1617 (l’any del diluvi). Al segle XX, la inundació del 1940 va assolir un cabal màxim d’avinguda de 1.700 m3/s a Ripoll, 2.350 m3/s a Sau i 2.400 m3/s a Torroella de Montgrí. Com a exemple de la força que assoleix el riu, a Sant Julià de Llor el Ter va canviar el seu curs i avui el pont romànic de la població resta a l’antic llit del riu.

A la inundació del 1970 es van enregistrar 1.066 m3/s a Roda de Ter i 600 m3/s a Girona. En aquest episodi els embassaments van laminar una crescuda de cabal que podia haver estat molt més gran i traumàtica. En aquest sentit, les obres de regulació i protecció contra avingudes no són iniciatives contemporànies. Ja al segle XVII, com a exemple destacat, es van iniciar obres hidràuliques per controlar les avingudes periòdiques provocades pel Daró i el Ter, que inundaven bona part del Baix Ter.

Avui se sap que, davant del risc d’inundació, excedir-se en mesures infraestructurals pot causar efectes adversos, no només al medi fluvial sinó també als béns humans i materials. Les obres de canalització de les lleres augmenten la velocitat de l’aigua i traslladen riu avall un risc d’inundació més gran. Igualment, aquestes infraestructures indueixen a una falsa seguretat davant els aiguats, que afavoreix l’ocupació de les lleres i, de retruc, la vulnerabilitat dels béns.

Finalment, a escala de tota la conca del Ter es disposa de la distribució general de la demanda d’ús d’aigua de l’interior de la conca. La meitat de la demanda total (53%) prové del reg de cultiu i de golf, i la quarta part (24%) de l’ús domèstic (incloent-hi el turístic), públic i comercial. Amb la resta d’usos, industrials (17%) i ramaders (7%), les demandes internes de la conca del Ter sumen una quantitat total d’aigua de 166,9 hm3/any.

A més de les demandes internes, els recursos hídrics de la conca del Ter també cobreixen demandes de l’extraradi de la conca. La demanda externa d’aigua és pràcticament equivalent a la demanda interior de la conca del Ter: 168,2 hm3/any destinada al servei d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona.

D’altra banda, i respecte al cabal ecològic, està establert un mínim de cabal circulant al riu Ter fixat en 3 m3/s a partir dels embassaments. Aquest cabal s’assigna per al manteniment ecosistemàtic del medi fluvial, encara que el més apropiat seria un cabal variable atenent les oscil·lacions estacionals pròpies del cabal natural del riu Ter.  

Del tema dels cabals del Ter es pot trobar més informació en aquesta pàgina web a l’apartat de publicacions, on es pot descarregar el llibre “El transvasament del Ter. Passat, present i futur d’una realitat incòmoda”.

Podeu observar el cabalímetre del Ter:

Enllaç pel cabalímetre