El Consorci de Ter elabora una diagnosi preliminar de l’espai fluvial del riu Ter des de la resclosa de Gallifa fins a la resclosa del Dolcet a Osona

Els serveis tècnics del Consorci del Ter han elaborat una diagnosi preliminar de l’espai fluvial del riu Ter entre les rescloses de Gallifa i del Dolcet. Es tracta d’un tram de 7,2 quilòmetres, aproximadament, que transcorre pels municipis de Torelló, les Masies de Voltregà, Gurb i Manlleu. La diagnosi s’ha portat a terme després de l’aprovació d’un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona per la col·laboració en l’ordenació i la gestió del riu Ter i la seva conca fluvial a la Xarxa de Parcs Naturals dins la comarca d’Osona.

L’àmbit d’estudi correspon a la massa d’aigua del Ter entre el Ges i el Gurri. En aquest tram el riu Ter rep l’aportació d’un gran nombre de torrents i rieres, els més destacats són la riera de Sorreigs, el torrent de Masnou, el torrent de les Comes, el torrent de la Clota, el torrent de Mitjavila i el torrent del Ferran. La totalitat d’aquest tram es troba a la part septentrional de la unitat paisatgística de la plana de Vic. En aquest territori el Ter discorre lentament entre amplis meandres, a l’interior dels quals l’agricultura i la ramaderia tenen una especial rellevància. S’hi han desenvolupat diferents usos, bàsicament camps de conreu i pastura, i polígons industrials. També destaca la presència d’activitats extractives. A més, hi ha un gran nombre d’infraestructures d’usos vinculats al riu, ja siguin rescloses, canals, ponts i/o sistemes viaris; hi trobem fins a 5 rescloses amb els seus respectius canals (rescloses de Gallifa, de la Riva, de Corominetes, de Can Remisa i del Dolcet), fet que altera i fragmenta significativament el territori i condiciona la flora i la fauna a l’entorn ripari. També hi trobem infraestructures com l’autovia C-17, que travessa dues vegades el riu mitjançant grans ponts. Està pendent la inclusió d’aquest tram de riu dins la xarxa d'espais naturals Natura 2000, amb la denominació de “Meandres del Ter”.

Pel que fa a la diagnosi ambiental, trobem que en bona part de l’espai, la vegetació típica de ribera s’ha substituït per plantacions de pollancre així com grans extensions de camps agrícoles de cereals. En altres sectors més propers al riu hi apareixen de forma irregular les comunitats de vegetació de ribera, bàsicament salze (Salix sp.) i freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior). Barrejats amb el bosc de ribera trobem rodals monoespecífics importants de falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), espècie invasora. Pel que fa la fauna destaca la colònia d’ardeids d’Espadamala, una de les més importants de Catalunya, amb espècies com el bernat pescaire, el martinet de nit, el martinet blanc, l’agró blanc, el corb marí gros o l’esplugabous.

El tram de riu estudiat presenta un estat general (estat químic i estat ecològic) dolent amb incertesa, segons l’últim informe de 2021 del document IMPRESS (document de pressions i impactes, i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua) elaborat per l'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA). No obstant, amb l’estat actual de sequera perllongada, l’estat general d’aquestes masses d’aigua es troba significativament alterat.

Les principals mesures de gestió proposades són la renaturalització de les plantacions abandonades, la restauració de la connectivitat fluvial, el control de la flora exòtica invasora, el foment d’un ús públic responsable i respectuós amb la natura i impulsar la inclusió d’aquest tram de riu a la xarxa Natura 2000 que ajudaria a reforçar el paper del Ter com a connector ecològic.