Els dos últims anys s’ha repoblat amb més de 4.500 juvenils de nàiades les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga

En el marc del projecte europeu LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga” (2014-2017) el 6 de novembre es va portar a terme una roda de premsa per presentar els resultats obtinguts en la recuperació de les poblacions de nàiades de les espècies Unio mancus i Unio ravoisieri a les conques dels rius Ter, Fluvià, Brugent, Ser, Llémena, Xuncla i Riudelleques i l’estany de Banyoles. Les nàiades es troben en risc d’extinció a mig termini.

El principal sistema de recuperació de les nàiades que s’ha utilitzat ha estat la reproducció en captivitat i l’alliberament d’exemplars juvenils de nàiade de més de dos anys, però també s’han realitzat alliberaments de peixos infestats amb larves, alliberament de juvenils acabats de néixer i translocaments d’adults. L’objectiu del projecte ha estat crear de 2 a 4 noves localitats amb nàiades a cadascun dels espais naturals de la Xarxa Natura 2000 que participen en el projecte.

S’han alliberat exemplars a 42 localitats. D’aquestes 27 s’han creat de nou, en punts on no hi havia nàiades, i en 15 s’ha reforçat la població existent que era molt reduïda.

En total durant el 2016 i el 2017 s’ha repoblat amb 4.505 juvenils criats en captivitat entre els anys 2011 i 2016, criats al laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany, situat a Porqueres. També s’han translocat 747 exemplars adults i juvenils salvatges de nàiade a noves localitats, s’han sembrat 90.675 juvenils nascuts el 2017 de mida petita i s’han alliberat 3.950 peixos infestats amb larves de gloquidis. Cal dir que quan són més petits la supervivència dels exemplars és més reduïda, pel que resulta més exitós quan més grans es poden alliberar.

Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, s’han alliberat 1.345 juvenils criats de més d’un any, 25.520 juvenils nascuts el 2017 i 1.141 peixos infestats. Dins el parc s’han repoblat 6 localitats, 3 on ja hi havia unes poques nàiades i 3 de noves. Cal recordar que el Parc Natural va ser pioner en la cria en captivitat de nàiades quan al 1993 es va iniciar el “Projecte d’Estudi i Recuperació de la nàiade al PNZVG” (anomenada abans U. Aleroni).

D’altra banda, en el laboratori de cria de nàiades es mantenen més de 2.000 exemplars de juvenils, de mides més petites, per a les repoblacions previstes en els propers anys dins el pla post-LIFE.

Per a escollir els punts de repoblament s’han tingut en compte criteris ecològics, d’estat de les poblacions i la seva distribució, del tipus d’hàbitat i/o la presència d’espècies exòtiques. S’han descartat zones amb molta abundància de cranc americà, carpes i altres peixos exòtics, també zones amb elevat efecte de les riuades i s’han seleccionat positivament canals i trams de rius amb riberes ben vegetades amb presència de verns i altres arbres de bosc de ribera, arrels i baumes on les nàiades troben refugi.

Les nàiades

Les nàiades són uns bivalves d’aigua dolça, musclos d’aigua, que viuen mig enterrats en el sediment i s’alimenten filtrant les partícules de l’aigua. Són espècies bioindicadors d’ambients en bon estat, i la majoria estan protegides ja que estan en una situació vulnerable. A més, tenen un cicle vital molt curiós, doncs les larves de les nàiades per poder viure necessiten parasitar durant un temps un peix hoste. Cada espècie de nàiades té uns peixos hoste determinats, generalment peixos autòctons.

El seu cicle vital és molt singular presentant una fase parasita d’un peix. Les femelles alliberen unes larves microscòpiques, anomenades gloquidis, que necessiten enganxar-se a les brànquies d’un peix hoste per a poder desenvolupar-se i madurar fins la forma de juvenil. Els peixos no pateixen per la presència de les larves. No tots els peixos poden ser parasitats amb èxit. En el cas de les nàiades del gènere Unio, els peixos hostes autòctons de la conca del Ter i el Fluvià coneguts són el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la bagra (Squalius laietanus) i la bavosa de riu (Salaria fluviatilis).

Al cap de 10-30 dies la larva es desprèn del peix i cau al sediment on el juvenil creixerà fins la seva forma adulta, essent individus reproductors als 4 anys. Les nàiades gaudeixen de longevitats elevades de fins a més de 30 anys quan les condicions són adequades.