El Consorci del Ter crea micro aiguamolls al Baix Ter i al Riu Llémena per recuperar poblacions de tortuga d’estany i altres rèptils i amfibis

Aquest hivern en el marc del projecte LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga” s’han creat 12 microbasses efímeres i 12 basses temporànies mediterrànies (3170*-Annex I de la Directiva Hàbitats) en l’àmbit de la xarxa Natura 2000 del Baix Ter, concretament a Llocs d’Importància Comunitària “Riberes del Baix Ter (ES5120011)” i a la desembocadura del “Riu Llémena (ES5120020)”, per tal de constituir un hàbitat adequat per als amfibis i rèptils. Les actuacions s’executen des del Consorci del Ter.

L’objectiu concret és que aquests micro aiguamolls serveixin per la recuperació directa de les poblacions de tortuga d’estany (Emys orbicularis) i la millora de les poblacions d’altres espècies d’herpetofauna d’interès europeu com són la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el tritó verd (Triturus marmoratus), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Bufo calamita) i la reineta (Hyla meridionalis). En el cas de la tortuga d’estany està previst que s’efectuïn alliberaments procedents d’un programa de reproducció en captivitat que es porta a terme al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT). Es preveu l’alliberament de 150 exemplars fins el 2017.

La principal causa de regressió i fragmentació de les poblacions d’aquestes espècies es deu a la desaparició d’aquest tipus d’hàbitat, de basses temporànies mediterrànies, pel progressiu encaixament i consolidació del riu en un únic canal o braç fluvial cada vegada més estret i amb hàbitats majoritàriament d’aigües corrents. Per aquest motiu es considera essencial la recuperació de petites zones inundables de caràcter temporal associades a la dinàmica fluvial, però independents de la llera ordinària (d’aigües baixes). Les basses temporals mediterrànies són hàbitats semi aquàtics caracteritzats per l’alternança de fases seques i humides.

Les actuacions s’han situat en els termes municipals d’Anglès, Bescanó i Sant Gregori, en zones de domini públic hidràulic o bé en altres terrenys de titularitat pública, i aigües amunt de la ciutat de Girona. L’hivern que ve es crearan noves basses en trams fluvials situats aigües avall de Girona. En total, el 2016, s’hauran creat 24 noves basses de menys de 50 metres quadrats i d’escassa profunditat, menys d’un metre.

Hem de tenir en compte que al llarg del curs fluvial del riu Ter, anteriorment, existien nombrosos aiguamolls d’extensió variable compostos per zones d’inundació difosa en moments d’avinguda, a més de
llacunes, temporals o permanents, sovint associades a antics llits del propi riu. A mesura que el riu ha anat perdent la seva dinàmica fluvial natural, fruït de les diverses obres hidràuliques realitzades al seu llit, molt especialment les grans preses situades al curs mitjà, i fruït també de la disminució progressiva de cabals per la major detracció i consum d’aigua, aquests aiguamolls han anat desapareixent progressivament. El riu circula amb un sol braç i fa impossible la recuperació natural d’antics cursos i la formació de noves basses, així com la renovació del bosc de ribera.

Per aquests motius, s’han observat tendències regressives per nombroses espècies característiques del medi fluvial en tots els trams del Ter. Les causes d’aquesta regressió són múltiples, des de la persecució, explotació (caça i pesca) o recol·lecció directes, fins la introducció d’espècies d’animals exòtiques, passant per la disminució i degradació dels seus hàbitats.

LIFE Potamo Fauna té un pressupost global d’1’9 milions d’euros, un 50% finançats per la Unió Europea. Entre els anys 2014 i 2017 s’actua en 11 espais xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona recuperant i conservant a llarg termini diverses espècies amenaçades. Es porten a terme reforçaments poblacionals i millores dels hàbitats d’espècies com el cran de riu de potes blanques, o diversos mol·luscs, peixos, amfibis i tortugues aquàtiques. El projecte ha permès consolidar un equip de 24 persones per quatre anys.

El Consorci de l’Estany actua com a beneficiari coordinador, i en són beneficiaris associats el Consorci del Ter, la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Forestal Catalana SA, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea. Actuen com a cofinançadors els Ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Diputació de Girona, Aigües de Banyoles, SAU i el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles.